dimarts, 19 d’abril de 2016

Writings and lectures - 32

Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat

14. L'atri de la basílica (III)

La construcció del pati del davant de l’església ja comportava una decoració mural pintada a base de requadres i figures geomètriques però el resultat era maldestre i xaró. La política d’ennobliment dels edificis que procuraven l’abat Aureli i l’arquitecte Folguera no podia tolerar per més temps aquelles manifestacions d’incúria i de deixadesa malgrat que els ulls dels montserratins hi estiguessin avesats.


La proposta de l’arquitecte va ser cobrir tot l’espai de les tres façanes amb balcons de l’atri amb uns esgrafiats que donessin a aquest ambient un aire urbà i senyorial. Folguera va encarregar de fer-ne el disseny al pintor Josep Obiols, un artista amic seu que treballava també per a Montserrat. El disseny d’Obiols era simple però ben treballat, amb vistes a evitar la severitat de caserna o de presó que tenien aquells murs. La decoració és més densa en el primer pis i es fa més lleugera a mesura que augmenta l’alçada. En els espais intermedis entre els balcons del segon i del tercer pis estan suggerides unes grans i elegants columnes salomòniques que simulen aguantar el quart pis, el més lleuger de decoració. Els colors utilitzats són dos ocres, un de molt clar i un altre més dens i daurat que és el del fons de les parets, i també un color vermellós per accentuar els requadres d’emmarcament de les obertures


Els esgrafiats no solament afecten les tres façanes sinó que també tota la part porticada n’està plena. Si als murs de les façanes la decoració era geomètrica, els esgrafiats dels pòrtics són eminentment  gràfics, amb figuracions simbòliques i amb inscripcions al cas, amb un evident afany pedagògic. Les tonalitats són idèntiques a les emprades a les façanes, només que en aquestes el fons és d’un gris clar. Alguns d’aquests esgrafiats serveixen per emmarcar les obertures de portes i finestres amb emblemes i frases tretes principalment del Virolai de Mossèn Cinto, que els monjos volien subratllar perquè quedessin gravades a la memòria dels pelegrins: “Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí”, “Alba naixent d’estrelles coronada” i encara aquesta altra inscripció sobre el portal que du al Camí de l’Ave Maria, on actualment cremen els llantions d’ofrena, però que en el projecte original era l’accés a una font que havien d’erigir en honor a la Mare de Déu, com existeix en altres santuaris marians. Per aquest motiu sobre el portal van posar les imatges d’un brollador i dos coloms bevent-hi i la inscripció del Virolai: “Mística font de l’aigua de la vida”. 


Encara hi ha una altra inscripció esgrafiada en la volta d’aresta del compartiment central en l’eix de la basílica, que diu “Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato, exaudi populum” (Estrella resplendent pels miracles, com un raig de sol, a Montserrat, escolta el poble). Aquestes paraules pertanyen a un cant medieval que cantaven els pelegrins de Montserrat, i que consten al Llibre Vermell.